user2

He visto casualmente por internet este vídeo, y es muy ilustrativo. Se trata de demostrar que el vidrio no deja pasar la radiación infrarroja que detectan las cámaras térmicas, y lo enseña con la puerta de un horno que se abre:

http://www.foro-bomberos.com/v/v6CSV9H

Lo encontré en una publicación de facebook de Soviter: http://www.facebook.com/pages/SOVITER-Soluciones-de-Visi%C3%B3n-T%C3%A9rmica-Division-de-Seguridad-y-Proyectos/122461417815939

En nuestro parque no tenemos normalmente cámara térmica (en la Generalitat existen unidades MSA en algunos parques), y seguro que mucha gente lo sabe, pero yo coincidí en un parking con ella y nos tocó hacer una revisión de vehículos para descartar que hubiera personas en ninguno. Y nos dimos cuenta sobre la marcha de que la cámara térmica no valía para estas revisiones (sin romper los cristales, claro ) y acabamos pasando a la linterna clásica como se aprecia en las capturas.

Éste otro vídeo es de un incendio real y es también curioso de ver:

http://www.foro-bomberos.com/v/B6CSV9H

En el mismo parking aproveché para probar mi laser de alta potencia y comprobé que no son de mayor utilidad en este entorno. El rayo atraviesa el humo y en algún momento alcanza alguna pared, pero la evidencia de profundidad no es suficiente para que esa iluminación sirva para mejorar la sensación de espacio y orientación que esperaba.

user236

Les càmeres tèrmiques venen a ser una placa formada milers de petits sensors d'infraroig, la senyal que capta aquesta matriu de sensors es processa electrònicament i es representa en una pantalla LCD. En general, el software de la càmera pot representar la imatge processada de moltes maneres a gust de l'usuari: escala de colors, alt contrast, grisos, ... Una càmera digital funciona igual però la diferència està en els sensors.

La radiació IR emesa per un cos va en relació a la temperatura a la que es troba, de manera que mesurar la radiació IR és un bon mètode per fer-se una imatge tèrmica de l'escenari, que és l'aplicació més comú de les càmeres tèrmiques en la indústria. No obstant, hi ha alguns detalls a tenir en compte ja que els que 'veu' la càmera podria no ser exactament el que és en realitat, tèrmicament parlant. M'explico

Sobre un objecte podem diferenciar 4 tipus de radiacions:
- la que atravessa, entra per un costat i surt per l'altre
- la que absorbeix, entre per on sigui i no en surt
- la que reflexa, arriba per un costat i rebota
- la que emet el mateix objecte, per exemple IR en relació a la temperatura de l'objecte

així doncs, quan apuntem amb la càmera tèrmica un objecte veurem totes les radiacions menys la que absorbeix.

Depenen del material, de la longitud d'ona i de la temperatura, s'estableixen uns coeficients per cada tipus de radiació que relacionen (sobre 1) la quantitat de radiació que surt respecte la que entra.
Per exemple, un coeficient de transmissió en IR de 0.9 vol dir que el 90% de la radiació que arriba surt per l'altre costat, direm que es un material transparent a la radiació IR. El vidre precisament és opac a les radiacions IR, tindrà un coef. baix.
Un coeficient de reflexió alt vol dir que es comporta com un mirall. El vidre deu ni do lo que reflexa les radiacions IR, si apunteu amb la càmera tèrmica a un vidre us veureu a vosaltres mateixos i no lo que hi ha a l'altre costat.

El coeficient d'emissivitat es molt important si volem fer servir la càmera tèrmica per fer una imatge tèrmica real (mesurar temperatures) ja que relaciona la radiació que realment emet un objecte amb la que hauria d'emetre amb relació a la seva temperatura. Per sort la majoria de materials tenen coeficients pròxims a 1 i per tant no enganyen, però per exemple els metalls (no pintats ni oxidats, i com més polits pitjor) tenen coef d'emissivitat molt baixos que fa que els veiem més fred de lo que realment estan. Moraleja: les portes galvanitzades enganyen. Truco: embruta la porta (guix) i veuràs la temperatura de lo que embruta (coef. emissivitat alt) o mira al pany o a alguna enganxina.

En el cas dels bombers treballant en entorns en els que no es veu ni un pijo, la visió tèrmica és converteix en la manera de poder veure 'algo'. No ens importa tant la temperatura veritable com que ens faci una imatge del que hi ha per orientar-nos, hem de tenir en compte però aquests detallets que ens enganyen i saber interpretar lo que se'ns mostra a la pantalla. També tenir en compte que si hi ha fum molt espès i calent, lo primer que veu la càmera es la radiació que emet aquest fum i ens pot emmascarar lo que hi ha darrera, sobretot si està allunyat, és petit o emet poc.

Una altra aplicació que em sembla interessant per nosaltres és la de visualitzar el nivell de líquid en dipòsits, per exemple en sinistres de matèries perilloses, per la diferent temperatura que té la part banyada de la que té aire. No sempre es veurà bé, per exemple cisternes d'inox sense pintar (baix coef emissivitat) o amb vent (que refreda i uniformitza), però es pot intentar.


PD. més que un forn, jo diria que és una llar de foc , i si no és que tenen la pizza a 450ºC on fire

user2

Genial, Jan, muy interesante!

En un foro siempre acaban apareciendo cosas que no sabes y que sorprenden . Ni idea del tema metal galvanizado y muy curioso lo de los depósitos .

En efecto lo del humo caliente también coincide con que me relataron los compañeros de primera salida. La planta estaba muy llena de humo al acceder ellos y a mí me comentaron que la cámara no fue decisiva en la detección del coche ardiendo y que se habían orientado más por el ruido de chisporroteo del coche causante más que por la visión térmica.

user2

Ayer leí brevemente un artículo de la revista emergencia 112. Repasando usos, comentaba acerca de la utilidad de estos aparatos en la detección de vertidos en el agua/mar y también en la detección de humedades y presencia de agua en estructuras.

No son el uso típico, pero puntualmente pueden suponer alguna utilidad en nuestros servicios.

user47

Hola de nou companys,
Reconec que he estat desconnectat massa temps d’aquesta magnifica i didàctica pàgina, però, ja fa uns vuit mesos que m’he jubilat i m’he dedicat a altres afers, això sí, sense apartar-me del tot del mon bomberil.
Actualment, com és comprensible, no disposo d’ informació actualitzada de l’adquisició de nous equips, no obstant això, poc abans de jubilar-me les càmeres tèrmiques que hi havien a Regió d’Emergècies de Tarragona (RET) sinó recordo malament, eren: als Parcs de Tarragona i Reus la (ISG K1000) i al Parc de El Vendrell la Dräger UCF 7000).
Per tant, i per encàrrec de la nostra Àrea d’Operacions vaig fer unes guies ràpides de consulta per a portar-les dins al maletí de les dues càmeres. Així què, aprofito per a publicar-les i, com sempre, si algú les te al seu parc i s’en pot beneficiar, doncs perfecte.
Tot i que les coses evolucionen molt depresa,tinc alguns treballs fets que aniré penjant abans que es quedin obsolets, si no ho estan ja. Noobstant això, reivindico des d’aquí la figura del bomber veterà que penso que serviria com a referent i podria aportar un plus d’algunes de les seves experiències viscudes, a la vegada que serviría per a no quedar totalment desconnectat del cos al qual ha servit durant molts anys. Però aquest és un tema que ho tocarem un altre dia.
Francesc X. Santiago

user2

Pocas veces llega al púbico la foto de cómo se aprecia un fuego en un parking a nuestra llegada.

user2

Una variante de creciente relevancia en la visión de calor o infrarroja es la utilización en búsquedas de personas perdidas en el espacio natural.

La utilización de drones o los helicópteros para hacer barridos, permiten hacer comprobaciones muy rápidas y efectivas en las zonas donde la vegetación no cubre la presencia de personas.

Si bien es cierto que cuanto más nos abrigamos y evitamos pérdida de calor, más nos escondemos de este tipo de imagen. En concreto la cabeza y la utilización de capuchas parce que puede condicionar la localización efectiva. Se han vivido situaciones así en rescates recientes.