user2

En la revista Alerta recientemente estrenada me he encontrado con un artículo de Oriol Rios Rubiras que repasa el tema de las simulaciones y predicciones de evolución del comportamiento de fuegos confinados y forestales.

Me ha alegrado leer una interpretación realista del estado del arte de la materia. El autor opina claramente que la utilidad en tiempo real actual es casi nula. Sin embargo su uso en prevención sobre espacios confinados conocidos (túneles, párquings) puede aplicar modelos empíricos previamente adquiridos que sí le dan utilidad real a los cálculos. También el efecto del combustible en los fuegos forestales está aún por determinar con modelos precisos, y algunos algoritmos adecuados para un tipo de vegetación (EEUU, Canadá) pueden no serlo para otras configuraciones.

Me parece un artículo interesante y que al contrario de lo que suele ocurrir en el mundo bomberil, no intenta vender más de lo hay. Mi enhorabuena .

Sólo le reprocho que pone de ejemplo de procesos predecibles "el clima que hará mañana", comparándolo con el cálculo del próximo eclipse, y creo que no es un ejemplo acertado. Decir si estará nublado o soleado puede, pero la meteorología en detalle no está nada lejos del estado de predicción que logramos con los propios incendios: Predicciones Meteorológicas para fuegos forestales

user1418

Efectivament, els models matemàtics permeten molt detall sobre l'evolució dels paràmetres que regeixen l'incendi (pressió, direcció, velocitat, temperatura) sempre que les propietats dels materials siguin prou identificades. Un altre tema és la necessitat de temps i recursos per obtenir els resultats.

Tot plegat ho fa 'impossible' com a eina de decisió en una actuació d'emergència real on el temps ens oprimeix i ens demanem resultats operatius immediats.

Això no obstant sí és una eina valuosa per recrear el que ha ocorregut amb les circumstàncies que ho podien fer possible. Aplicar un model de simulació sabent amb certesa el resultat del punt final resulta molt enriquidor perquè permet assajar tantes hipòtesis com calgui per aproximar l'evolució del que ha passat.

Al GIR de la REMNord (grup d'investigació regional) hi ha un bomber, voluntari de Tordera, que acaba de presentar la seva tesina a la UPC sobre l'evolució del foc en un habitatge real del maresme on moriren dos ancians. Ha fet treballar el programa FDS amb dues hipòtesis d'evolució i n'analitza el resultat final.

Fa uns anys em vaig posar a traduir un informe de NIST sobre una actuació a Washington, de maig de 1999, en que moriren dos bombers i que adjunto en pdf. Es va incorporar al llibre 'la investigació d'incendis i explosions' del Institut de Seguretat Pública de Catalunya (acompanyo URL)

user2

Pues no tenía ni idea de esta publicación, además disponible en formato digital.

Me la imprimo para ir leyendo en los ratos libres.

user1241

El mateix passa en els simuladors usats en incendis forestals. A temps real són totalment poc operatius, però usats com a eina d'estudi de com va cremar un incendi que s'ha desplaçat per sobre d'un relleu concret i sobre d'un combustible forestal determinat, i en unes condicions meteorològiques. Es pot saber quines parts de l'incendi han evolucionat més ràpid, o han generat focus secundaris, o han fet obrir l'incendi i ha multiplicat la seva superfície.
Així , un cop identificades aquestes zones, es poden fer actuacions de reducció de combustible per als futurs incendis.
Com a simuladors hi han els Farsite , Flammap, Nexus, Behave, etc