user47

Hola de nou Pablo,

Sens dubte, estàs al cas dels principals problemes que es plantegen a la nostra feina de tant en tant i que són de difícil solució o, si més no, exposats a allò de, “si l’encert-ho, l’han divino”.

És com dius, molt complicat decidir si Evacuació o Confinament, sobretot quan les peculiaritats del servei no són del tot clares. I dic peculiaritats, per que no sempre a de ser un incendi. Ens podem trovar en disjuntives diferents. Evacuo només una part i l’altre la confino?, podria ser el cas d’una fuita de gas. Evacuo tots els edificis del voltant de l’edifici afectat, o només l’edifici en qüestió?, seria el cas d’un ensorrament parcial, etc,.

Un cas concret que ens va passar quan un dia cap a les tres de la matinada amb unes ventades amb ratxes de fins a 120 km hora, la grua d’una obra en mig de la ciutat i envoltada d’edificis i segons un alertant que deia ser gruista, augurava que estava a punt caure, doncs la ploma girava de manera descontrolada i -veritablement semblava que havia de caure-, a més a més, dalt de tot girava un rotatiu, que segons ell, indicava que ja havia sobrepassat tots els límits permesos i no trigaria en caure.

El nostre desconeixement del tema i la influència del gruista que deia que no trigaria en caure, fa que decideixis, com en els concursos, “demanar un comodí”. Així que vaig demanar la presència del cap de guàrdia.

Mentre esperàvem al D0, varem valorar la possible evacuació d’una residencia d’avis que es trobava justament dins de l’eix de caiguda de la grua, entre altres edificis. La pregunta a la infermera de guardia,..en cas de tenir que evacuar tot l’edifici, les persones internes tenien mobilitat reduïda, o podien sortir pel seu propi peu, resposta; només el vint per cent podien sortir caminat.

Davant aquest problema, de moment, no evacuem. Quan ja va arribar el D0 i passades les novetats, el següent pas va ser localitzar l’encarregat de l’obra i obtenir informació de primera mà, doncs, l’aler-tant no era de l’obra en qüestió, si no que només treballava de gruista en un altre obra.

Mentre tant, les ratxes de vent cada vegada eren més fortes i teníem tots els dits creuats per a que no caigués la grua. Desprès d’una o dos hores va arribar l’encarregat i ens va tranquil·litzar a tots. La grua, ens va dir, podia aguantar ratxes de vent de fins a aproximadament 200 km hora o més, però, a partir de 120 km hora s’actibava el rotatiu que indicava que el vent ja havia arribat aquesta velocitat, era com un fusible. El que no era normal, és que el fre de la ploma s’havia desenganxat i per això no parava de donar voltes, però, que tampoc no passava res.

No passa res, no passa res, però us asseguro que no ho teníem gens clar mirant com es movia la grua. Aquí va quedar clar, un cop més, que l’ofici de bomber és d’alló més complexe i què durant tota la vida professional, no pares d’aprendre coses noves i curioses. Per tant, un bomber ha de ser això, molt curiós i no parar de investigar i ficar el nas en tot tipus d’assumptes.

Espero no haver-vos avurrit amb aquestes historietes, però crec, que sempre va bé avocar aquestes experiències i d’altres curiositats.

user2

Gracias Francesc, interesante historia.

En nuestro GIS te puedes fijar que los hospitales y geriátricos (no sé si todos) se denominan precisamente como "edificio no evacuable".

Hay una ficha técnica de trabajo con grúas que corrobora lo que cuentas. La alarma parece saltar a 70km/h activada por el anemómetro para alertar de que se detenga el trabajo, no por riesgo eminente de colapso.

Yo había escuchado que se ponían en modo "veleta" con fuerte viento y que precisamente algún accidente había tenido lugar por el bloqueo mecánico por fallo del propio giro del brazo en la torreta.

Dejo constancia de que alguna, a pesar de todo, alguna cae.