user47

En relació a l'últim servei que varem tenir la passada guàrdia; INCENDI DE L'OLI D'UNA FREGIDORA INDUSTRIAL ELÈCTRICA en un restaurant, vaig poguer comprovar que molts companys no havien tingut l'oportunitat d'assistir a aquest tipus de servei, cosa que per altre banda és normal ja que no sempre passa i pot coincidir amb el teu torn.

El fet és què desconeixien el mètode més fàcil per extingir-lo, (mireu dibuix). A mi, com és normal, també me'l va ensenyar un bomber més antic que jo i, a l'hora, penso que tinc l'obligació de traspassar-ho jo també.

Suposo que molts de vosaltres ja ho sabeu, sobre tot els més veterans, però no està de més comentar-ho com a experiència, doncs, només que tant sols un bomber ho pogui aprofitar, ja em dono per satisfet.

Francesc Santiago

user254

Moltisimes gracies per aquesta aportacio, es d'aquestes coses que son una chorrada, pero que si no les saps pots tenir problemes. Com sempre, s'en ha d'apendre molt i molt dels veterans, en aquesta feina queda clar que l'experiencia es un grau.

user236

Jo sé un altre mètode, que tot i que no serà fàcil que el poguem aplicar en una intervenció (ens faltarà un component), sempre el podem guardar en el sarró del coneixement.
Es fa servir en sistemes d'extinció automàtica de grans cuines industrials i consisteix en barrejar sosa potàssica amb l'aigua d'extinció dels ruixadors, així s'aconsegueix transformar el greix en sabó (reacció química de saponificació), i el sabó no crema. Es podria fer amb sosa càustica que és molt més potent per fer la saponificació però també és molt més potent per fer-ho malbé tot.
No he tingut ocasió de provar-ho.

user254

Ahir, un amic que es Bomber de Barcelona em va ensenyar unes fotos d'un incendi en una fregidora industrial, i al preguntar-li com ho van extingir, em va comentar que ho van tapar i ho van deixar refredar. A veure si puc aconseguir les fotografies del servei.

user2

Creo que es una recreación interesante:

user280

Vaig tindre la sort, fa qüestió de tres anys, d’actuar en un foc de fregidora industrial. Explico la meva experiència per qui vulgui agafar idees.
Em trobava a un bar a prop de casa, fent un esmorzar. Estava a la meva, tranquil·lament gaudint de la meva beguda gasosa i el meu entrepà, quan vaig sentir rebombori que venia de la cuina, i vaig veure el cambrer com es posava nerviós i mirava en direcció a la cuina. El vaig imitar, i ecco, la cuina era totalment taronja. D'on era no es veia res més que la finestra per on es passen els plats que han de sortir al menjador. L’interior de la cuina, que és bastant petita, transcorre perpendicular a aquesta finestra i al fons es troben dues fregidores industrials.
De la meva perspectiva nomes veia la finestra, però el color taronja que inundava tot senyalava que dintre hi havia flames i que no eren petites.
En aquell moment, darrera el cambrer, surto corrents cap a la cuina de la que em separaven uns deu metres. En arribar, el cambrer esta fent fora la cuinera de la cuina i ell es dirigeix als diferencials que donen tensió a les fregidores.
Les flames fan un metro d’alçada a sobre d’una de les fregidores i el cambrer es debat, amb espant, a intentar treure el corrent a les fregidores. Prenc iniciativa sobre el que allà dins passa cridant-li al cambrer “quiet”; ell es para, em mira estranyat i li demano que és el que esta fent; em diu que intenta treure el corrent a les fregidores i és aleshores que jo m’adono que això era el que estava intentant, així doncs li dic que continuï. Fet això es gira i em demana si ha d’apagar l’extractor de gasos que encara funcionava. M’ho penso un segon i li dic que no, que no el pari. Mentre funcionin i no es parin per efectes del foc, m’estaran eliminant gasos de combustió. Això és un ajut. Arribat a aquest punt l’agafo pel braç i el col·loco darrera meu. Ara estic, entre les flames i ell. Les flames fan un metro d’alçada, la radiació es forta i jo vaig amb samarreta i pantalons curts, així que m’ajupo i li dic a la cuinera, que era a la porta mirant-ho tot, que vagi a trucar als bombers.
El cambrer és encara darrera meu, li demano si te alguna tapa de cassola… la intenció es tapar la fregidora i sufocar les flames tot tallant el subministra d’oxigen. No em trobem, i per fi em decideixo per la olla mes gran que trobo. Un perola gran, collonuda, amb dues nanses però que no cobreix completament la fregidora, així que les quatre cantonades que no queden tapades resten en flames. Ara la situació és molt millor. No hi ha tanta radiació, ni alçada de flama i el cambrer és mes tranquil per que veu que la situació no és tan escandalosa i sembla apropar-se a un final feliç.
En aquest punt li demano oli. Si té alguna ampolla d’oli; li demano que em porti oli, tant oli com tingui. No volia un litre d’oli només; en volia més per assegurar-me que no em quedaria curt… surt corrents de la cuina i mentre ell busca l’oli jo intento, bufant, apagar aquelles quatre cantonades que restaven en flames.. efectivament.. de res va servir… poder quatre draps molls hagueren segellat l’entrada d’aire i haguérem apagat el foc, però en aquell moment no se’m va acudir.
Finalment el cambrer arriba amb una garrafa de cinc litres d’oli. Vaig agafar un drap, em vaig protegir la mà, i vaig retirar l'olla que tapava les flames. Allà estaven una altre vegada les flames d’un metro d’alçada. Dins la fregidora vaig començar a bolcar els cinc litres d’oli. Primer el deixava caure, al ritme que surt l’oli d’una ampolla, però em va semblar bastant lent així que finalment vaig estrènyer l’ampolla per que l’oli eixís a més velocitat. Ja m’estava posant nerviós per que allò no feia afluixar les flames, i llavors se’m va passar pel cap… que passa si fa falta tant oli per reduir la temperatura que la fregidora no té prou capacitat. Haure de parar d’abocar oli abans que vessi…
De sobte sento al cambrer darrera meu que crida “s’està apagant!!!” Jajajaj, efectivament, de sobte, les flames van baixar la intensitat, i igualment de sobte, tota la superfície de la fregidora va deixar de fer flames. Jo vaig respirar tranquil i satisfet.
És en aquest moment que va arribar la meva lliçó del dia. La cuinera, just en apagar les flames va entrar corrents a la cuina, es va apropar a la fregidora, va col•llucar a terra un cubell de plàstic, i va desenroscar un tap de la fregidora que estava a la part inferior, es tractava d’un tap de buidat. Va fer baixar tot l’oli al cubell i el va retirar al carrer.
Aquell tap és la resposta a la meva inquietud de si vessaria o no la fregidora si continuava vessant-hi oli. Per la pròxima ja ho se.
Moltes consideracions s’han de fer en la resolució de qualsevol incident i efectivament es poden donar tantes variables que no és curt fer una valoració sobre que és millor i pitjor per la resolució de l’incident. Crec que vaig actuar prou satisfactòriament. El cambrer em va convidar a aquell esmorzar i jo he realitzar, sense voler-ho amb una d’aquelles intervencions que mai oblidaré.

user2

Gracias Daniel por compartir la experiencia.

Hace dos días, en el examen de formador, se planteaba la posibilidad de extinguir este tipo de fuego con un motoventilador. Sinceramente nunca me lo había planteado y aún no sé si se consideraba correcta o no.

Si no salpica aceite en la maniobra no parece descabellada, supongo que tú lo ves factible después de lo vivido.

user280

Gracias a ti Pablo, gracias por montar y gestionar estas herramientas y permitirnos este dialogo, gracias por dedicarles tiempo y cariño y por último gracias por ser incansable en búsquedas de conocimientos que se te intuyen en muchos de tus escritos. Supongo que muchos te lo habrán dicho antes, pero yo no. Y es de recibo.
Respondiéndote, diré que yo preferiría usar la bolsa que contiene el moto ventilador (si fuera el caso) para tapar la freidora. De todas formas; como me lo pides así de directamente te contestaré, te contestaré con otra experiencia... y después haré algunas reflexiones.
Esto sucedió en el parque de Hospitalet del Llobregat, un mediodía. Me preparaba para hacerme la comida y tenía la sartén en el fuego; el aceite se calentaba... Unos compañeros charlaban delante de mí, al otro lado de los fogones del parque nuevo; recuerdo a Emilio, a Mariano, y dos o tres más, no recuerdo bien.
Llegó el momento de echar la comida en la sartén y dale; al echarla... fritura bestia por que el aceite estaba bien caliente, aceite saltando y salpicándolo todo, hasta el punto que cualquier mujer me hubiera echado de la cocina. Finalmente, todo ese mejunje entró en combustión. No es nada extraordinario, y habrá sucedido en miles de hogares casi a diario. Esta vez fue bastante bestia y lejos de encenderse y apagarse rápidamente, cuando aparte la sartén del fuego, aquello siguió en llamas. Al punto que recuerdo que mariano inició un movimiento como queriendo actuar de alguna manera.
Tranquilamente, acerque la sartén a la cara y sople paralelamente sobre la superficie de la sartén... el fuego desapareció, bien normal, nada extraordinario.
Según mi forma de entender no es tanto el qué, como el cómo. Quiero decir. Con cualquier cosa extinguiremos cualquier fuego si la usamos en la forma correcta. Habrá muchas formas de apagar cualquier tipo de fuego, unas mejores y otras peores pero todas efectivas usadas de la forma correcta. Por ejemplo:
Superficies grandes de líquidos inflamados. (depósitos de combustibles, la típica sartén de una churrería, o esa paellera para 200 personas de las fiestas populares)
. Soplaremos paralelamente a la superfície inflamada, pero si no abarcamos la superficie entera, no conseguiremos apartar todos los gases que se desprenden y se inflaman, por tanto, no seremos efectivos. Si soplamos flojo tampoco conseguiremos apartar esos gases de la fuente de calor y igualmente seremos poco efectivos
. Soplar perpendicularmente es escandalosamente catastrófico (si soplamos flojo puede que no devenga la catástrofe)
El moto ventilador, como cualquier otra cosa será efectivo o no, en función de cómo lo usemos para conseguir aquello que queremos; en el caso de una freidora industrial no queremos enfriar, aunque también lo hacemos; no queremos aislar el combustible del oxígeno, que no lo hacemos, como actuamos es por eliminación del combustible. Apartando los gases que desprende el aceite de la freidora de donde se encuentran las llamas y la fuente de calor.
Tapar es una solución, para mi excelente, para extinguir esas llamas. Separar la llama del oxigeno. Eliminación de oxígeno.
Me dejo muchos flecos y muchas cosas por considerar pero espero que esto responda a tu pregunta.
Eso sí, te diré que no, yo no usaría un moto ventilador para apagar una freidora, aunque seguro que también conseguiríamos eliminar la llama. En una freidora industrial eléctrica, lo que hace que la extinción sea permanente es que cortemos la corriente que sigue aportando calor al sistema.
Corto ya, porque me enrosco más de lo necesario. Espero haber aportado algo de luz aunque solo sea para seguir el camino hacia el conocimiento.